Primeres pluges sobre el meu terrat fa temps que no llegeixo, i aquest any el fred ve tard.
Volen les fulles oblidant el seu color jo també m'amago a casa, fugint de la tardor. Tot és gris.
Cauen dels arbres com els meus records, i el vent se les emporta però ningú sap a on.
I tot és gris quan l'estiu se'n va, records en blanc i negre guardats en un calaix. Tot és gris, però el glaç es fondrà que aquesta vida és borda i està per encetar.
Poesies trencades com jo faig també. A cops, en hores tristes també estimo Baudelaire.
I tot és gris quan l'amor se'n va absència de tendresa i excés de soletat. I tot és gris però encara hi ha combat i mentre hi ha lluita, hi ha llenya per cremar. I tot és gris. I tot és gris.